No em puc creure (com suposso molts altres catalans) tot el que vivim a Catalunya després de les eleccions del 27/9 en les que es va produir un resultat electoral favoratble a les tesis “independèntistes”.
Un resultat, malgrat tot, clarament pervers –que per altra banda potser es representatiu del sentiment català- i que, com a molts altres catalans, ens porta a estar completament “esturat”.
Estic seguint amb atenciò e interés lo que s´esta publicant sobre els aconteixements dels últims díes. He llegit en els molts comentaris pero particularment dos que son suficientmeent expresius. El primer publicat per en Pere Pugés al Punt Diari “algú ho havia de dir” http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/911386-algu-ho-havia-de-dir.html. L´altre “no ho entenc” d´en Eduard Voltes i publicat al mon.cat http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/de_moment_no_entenc_res_153091.php
En Pere fa una reflexió sobre els últims esdeveniments expressant-se de la manera següent: ¨No m´agrada gens el que està passant des del 27-S…..Cadascú a la seva i amb uns arguments que em tornen a fer sentir com si la política només fos per a quatre entesos (?) i la resta ens ho hem de mirar de lluny, deixant fer i sense molestar. (cal recordar) que el procés va néixer al marge dels partits, els ha portat a situacions límit de les quals difícilment se´n sortiran sense grans transformacions“ per continuar mes endavant de la forma següent: “doncs em temo el pitjor. Ens deu agradar el fang i tocar fons, per tornar a aixecar el vol i creure que, mentre ens enlairem, mentre volem, som els millors. Potser estem condemnats a allò que el camí sigui llarg….. Doncs jo em rebel-lo! Vull polítics amb sentit del ridícul i amb sentit d´estat!. Vull que anem junts a Madrid i vull que tinguem govern com més aviat millor, per començar a treballar de valent en l´única manera en què som invencibles: units i decidits!».
Mentres l´Eduard en una línia similar exposa: tot el que hem viscut des de l’inici del procés fins ara és una broma en comparació amb el que ens espera……. No tenim ni idea de si acabarem…. amb President o sense. Si és amb President, no sabem si es dirà Artur, Neus, Oriol o Raül. Si és sense President, no sabem si es convocaran eleccions de forma immediata o bé si s’apuraran els dos mesos que permet l’Estatut per veure si amb el temps i una canya apareix l’acord i es pot investir algú”.
Estic totalment d´acord amb ell quan afirma “jo he de confessar, amb pena, que no he entès res del que ha fet la CUP aquestes setmanes. No és que no hi estigui d’acord, és que no ho he entès, que no és el mateix. No he entès que afirmi que les persones no són importants i que l’únic important és el procés, i en canvi estigui aparentment disposada a avortar el procés pel veto a una persona…….No he entès que des d’un discurs que vol ser de radicalitat democràtica, es pretengui que en un despatx tancat es pugui decidir que el President serà algú que a les eleccions no era presidenciable. No he entès que el veto a Mas sigui per desvincular el procés de les retallades i la corrupció, i en canvi s’estigui disposat a investir un altre president del partit de les retallades i la corrupció. Potser tot plegat és una gran demostració d’intel·ligència política que ens portarà a la victòria, però de moment jo no he entès res”
Simplement dir-vos que participo del “emprenyament” del Pere i de la “nul·la comprensió de la situació” que manifesta l´Eduard i que tots tres (como altres centenars de mils de catalans) seguim sense entendre com es pot gestionar tan malament la situació. Que no entenem com es poden fer prevaler els interessos indivuales i a curt termini (probablement legítims) enfront dels col·lectius i de caracter estratègic. No puc arribar a pensar i reconèixer que estiguem “tots” tan equivocats per no tenir la capacitat d´entendre la “bona gestió” dels partits. I evidentment no comparteixo l´opinió d´en Eduard quan afirma que “no descarto que el problema siguin simplement les meves limitacions personals. En aquest cas estaré encantat de rectificar».
No Eduard! No és un problema d’intel·ligència sinó de capacitat. Crec que soc probablement membre d´un segment social format per persones moderades que hem apostat per un canvi «sensat», que considerem que les possibilitats d’un «ruptura pactada» són encara possibles, que pensem que finalment caldrà fer un referèndum homologable, que creiem que no hi ha ningú millor que Artur Mas per ostentar la pròxima presidència de la Generalitat (les raons són múltiples) i que tenim el convenciment de es la societat civil representada a ANC i Òmnium entre d’altres, els elements claus del procés.
En aquest sentit os envito a llegir el comentari que vaig escriure al septembre del 2013 http://pauhortal.net/blog/tergiversar-la-realidad-la-situacion-de-catalunya-tergiversar-la-realitat-la-situacio-catalana/
Si us plau. No fem mes el ridícul!
Deja tu comentario